El projecte “Un ordinador portàtil per nen” (One Laptop Per Child) porta des de 2005 intentant fer arribar petits equips informàtics a nens de tot el món, amb l’esperança de que, integrats en els programes educatius, serveixin com a eina per el seu aprenentatge.
Amb aquesta iniciativa si troba un problema que obstaculitza aquest avenç tecnològic, ja que molts del professors els manca formació en quant a la utilització d’aquests.
D’aquí sorgeix un curiós experiment de la OLPC (One Laptop Per Child) per veure que succeeix si es deixa als nens i nenes utilitzar els equips i el software educatiu lliurament, sense indicar-los cap norma. El resultat va ser molt positiu, donat que es tractava d’un experiment una mica “extrem”
En aquest cas, els investigadors van portar un vintena d’equips informàtics a diferents poblets d’Etiòpia. Van posar en pràctica el seu experiment on setmanalment els tècnics recopilaven les dades d’utilització dels equips (controladors mitjançant un software especial) guardats en les targetes de memòria dels equipaments, canviant-se per altres.
“Simplement vam arribar allà i vam deixar les caixes , tancades, sense instruccions. Després d’una estona un dels nens ja havia obert un caixa, examinant l’equip informàtic fins trobar el boto d’inici (…) als cinc dies ja feien servir unes 47 aplicacions per nen al dia (un d’elles ensenyava l’alfabet, números…)
Un fet curiós i increïble que es va donar va ser la capacitat que van tenir els nens en “hackejar” les tabletes, aconseguint entrar dins del sistema informàtic per activar la Cámara, que donat un error es va desactivar, van aconseguir fer canvis d’imatge en l’escriptori. D’aquesta manera van aconseguir sense limitació potenciar la seva creativitat.
L’experiment elimina algunes variables sobre aquestes màquines, permetent desplegar-los de forma més ràpida que fins ara. Així els nens poden aprendre a aprendre amb aquests equips, cosa que no estava gaire clar que pugessin desenvolupar per si sols.
